dues escenes

Dues escenes contemplades ahir setze de juny a Barcelona, que van transcòrrer impunement, cadascuna al seu moment i lloc oportú, camuflades en la vida quotidiana (que és lu que té la vida) mentre passaven altres escenes (que per no ser descrites aquí no s'han de sentir ofeses, no senyor):

1) una noia plorant al ferrocarril, en un vagó ple a vessar, sola, sense cap acompanyant. Va baixar a Sant Cagat, ai, Sant Cugat.

2) un guiri perseguint a un nen que havia tirat un petardu. Anaven fent voltes a un banc. El turista estava encès, fora de si, cridava "Fuck off, fucking asshole!" i el nen corria espantat, tal com pertoca en aquest tipus de situació.


Dues escenes impactants, certament, la primera intolerable i la segona poètica. La primera: no sé com va tenir la barra de plorar, desconsoladament.
La segona: era tendra i dolça; un turista sincer i apassionat que en un sublim exemple d'integració multicutural estava educant a un marrec català que s'havia equivocat exercint abans d'hora una tradició. Si la convenció li ho hagués permès, però, el nen hauria interromput la persecució perexplicar-li al senyor guiri el significat folklòrik i nacional (socialista) de fer explotar petites bombes al mig del carrer durant la nit més curta de l'any, i tot seguit, riure.