dijous, 22 / maig / 2008

El porc d'en Roger Waters

Dimarts passat va sortir un article de Jordi Soler a El País que parlava d'una interessant història que hom desconeixia: la del porc inflable dels Pink Floyd:

Resulta que Roger Waters, el ex líder de Pink Floyd, perdió su cerdo hinchable en el festival de Coachella, que se celebra en esa sonora ciudad californiana. ¿Cuál será el gentilicio para alguien que nació en Indio?, ¿indiógena? El cerdo extraviado en Coachella es el segundo que pierde, porque ya en 1976 otro de sus cerdos había soltado amarras espontáneamente. El cerdo está relleno de helio y es del tamaño de, digamos, un autocar. El cerdo original fue encargado a la empresa Goodyear-Zepellin, en Alemania, para que apareciera en la portada del álbum Animals (1977), de Pink Floyd. El concepto general de la fotografía era que el cerdo apareciera flotando arriba de la estación eléctrica de Battersea; este animal era la metáfora del opresor capitalista que aparece de manera furibunda en las canciones del álbum, o para decirlo de manera más sencilla: el cerdo era el cerdo.

Pero algo pasó el día de la foto, en aquel lejano y campanudo 1976, que el cerdo se soltó de la cuerda y se fue volando cielo arriba hasta que su dueño, Roger Waters, lo perdió de vista. Una hora más tarde, un piloto que sobrevolaba Londres para aterrizar en el aeropuerto de Heathrow vio al cerdo que volaba plácidamente junto a su ventanilla y se asustó tanto que comunicó el extraño fenómeno a la torre de control. En cuanto aterrizó le hicieron las pruebas antidopaje pertinentes y resultó que el piloto iba ciego de whisky, pero eso de ninguna forma era un obstáculo para ver lo que vio: un cerdo volador tan real y tangible como su DC-9. El cerdo voló varios kilómetros y fue a caer en los pastizales de una granja. Para evitar eso que al final pasó, Pink Floyd había contratado un francotirador, con su rifle de mira telescópica, para que abatiera al cerdo si se echaba a volar; pero el francotirador estaba distraído bebiendo ginebra con coca-cola y cuando se oyó el griterio ya no le quedaba ni pulso ni concentración para abatirlo. Treinta y dos años después, hace unos cuantos días, la historia del cerdo se repitió en Indio, California. Roger Waters lo puso a volar cuando empezó a interpretar canciones del álbum Animals y, tal como sucedió en aquel campanudo 1976, algo pasó con las cuerdas y de pronto el cerdo comenzó a irse cielo arriba. Días más tarde apareció a pedazos, en los jardines de dos casas; en uno cayó una pata y el morro, y en el otro el resto del cuerpo. Colgada de un cable de alta tensión, apareció una oreja.

Van trobar el porc de Coachella uns dies després. La gràcia de l'asuntu rau en l'instant en què un pilot d'avió va veure un porc gegant volant a 40 mil peus d'altura (Viquipèdia dixit), ja que tot plegat fa una mica de tuf a complot publicitari.

dilluns, 19 / maig / 2008

Ho haveu vist?

Aquests de l'APM són molt bons...

dimecres, 14 / maig / 2008

Naltros, els dinosaures

"(Dinosauria, We)

Born like this
Into this
As the chalk faces smile
As Mrs. Death laughs
As the elevators break
As political landscapes dissolve
As the supermarket bag boy holds a college degree
As the oily fish spit out their oily prey
As the sun is masked
We are
Born like this
Into this
Into these carefully mad wars
Into the sight of broken factory windows of emptiness
Into bars where people no longer speak to each other
Into fist fights that end as shootings and knifings
Born into this
Into hospitals which are so expensive that it’s cheaper to die
Into lawyers who charge so much it’s cheaper to plead guilty
Into a country where the jails are full and the madhouses closed
Into a place where the masses elevate fools into rich heroes
Born into this
Walking and living through this
Dying because of this
Muted because of this
Castrated
Debauched
Disinherited
Because of this
Fooled by this
Used by this
Pissed on by this
Made crazy and sick by this
Made violent
Made inhuman
By this
The heart is blackened
The fingers reach for the throat
The gun
The knife
The bomb
The fingers reach toward an unresponsive god
The fingers reach for the bottle
The pill
The powder
We are born into this sorrowful deadliness
We are born into a government 60 years in debt
That soon will be unable to even pay the interest on that debt
And the banks will burn
Money will be useless
There will be open and unpunished murder in the streets
It will be guns and roving mobs
Land will be useless
Food will become a diminishing return
Nuclear power will be taken over by the many
Explosions will continually shake the earth
Radiated robot men will stalk each other
The rich and the chosen will watch from space platforms
Dante’s Inferno will be made to look like a children’s playground
The sun will not be seen and it will always be night
Trees will die
All vegetation will die
Radiated men will eat the flesh of radiated men
The sea will be poisoned
The lakes and rivers will vanish
Rain will be the new gold
The rotting bodies of men and animals will stink in the dark wind
The last few survivors will be overtaken by new and hideous diseases
And the space platforms will be destroyed by attrition
The petering out of supplies
The natural effect of general decay
And there will be the most beautiful silence never heard
Born out of that.
The sun still hidden there
Awaiting the next chapter."

dijous, 8 / maig / 2008

Avui

Avui he estornudat mentre orinava.

dilluns, 5 / maig / 2008

magic

"So today, making another one of his mysterious exits, we say farewell to Danny, "Phantom" Dan, Federici. Father, husband, my brother, my friend, my mystery, my thorn, my rose, my keyboard player, my miracle man and lifelong member in good standing of the house rockin', pants droppin', earth shockin', hard rockin', booty shakin', love makin', heart breakin', soul cryin'... and, yes, death defyin' legendary E Street Band."
B.S., 21-04-2008


I got a coin in my palm
I can make it disappear
I got a card up my sleeve
Name it and I'll pull it out your ear
I got a rabbit in my hat
If you want to come and see
This is what will be, this is what will be

I got shackles on my wrist
Soon I'll slip 'em and be gone
Chain me in a box in the river
And I'll rise singin' this song
Trust none of what you hear
And less of what you see
This is what will be, this is what will be

I got a shiny saw blade
All I needs' a volunteer
I'll cut you in half
While you're smiling ear to ear
And the freedom that you sought's
Driftin' like a ghost amongst the trees
This is what will be, this is what will be

Now there's a fire down below
But it's comin' up here
So leave everything you know
And carry only what you fear
On the road the sun is sinkin' low
There's bodies hangin' in the trees
This is what will be, this is what will be

[
Traducció utumàtica:
Tinc una moneda a la mà
La puc fer desaparèixer,
Tinc una carta a la màniga
Digue'm quina és i te la trauré de darrera l'orella
Tinc un conill al barret
Si vols vine i mira
Això és el que passarà
Això és el que passarà

Tinc grillons al meu canell
aviat me n'hauré desfet
Encadena'm a una caixa al fins del riu
I sortiré cantant aquesta cançó
No te'n refiïs del que sents
I menys del que veus
Això és el que passarà
Això és el que passarà

Tinc una serra amb una fulla brillant
Tot el que necessito és un voluntari
Et tallaré per la meitat
Mentre somrius
I la llibertat que buscaves
Vaga com un fantasma entre els arbres
Això és el que passarà
Això és el que passarà

Ara hi ha un foc allà baix
Però ve cap aquí dalt
Per tant abandona tot allò que saps
I emporta't només allò que et fa por
El sol s'està ponent a la carretera
Hi ha ha cossos penjats als arbres
Això és el que passarà
Això és el que
passarà]

diumenge, 4 / maig / 2008

Qui són la Mireia Galindo

Ahir es va fer púbic, ai públic, el nom dels creadors de la Mireia Galindo, el mític blog eròticofestiupolític. Els noms, les fotos, el número del DNI i de la targeta de crèdit dels dos creadors es poden veure al blog de la MireiaGalindo, un matimoni de Benavarri que ronda la quarantena.
Ara en treuran el llibre, cosa que té mèrit considerant que fa una setmana que va ser Sant Jordi.

diumenge, 27 / abril / 2008

Atrapat

A l'Absurd Diari expliquen que al Periódico expliquen que al New Yorker expliquen (ja fa uns dies d'això) que un tal Nicholas White es va quedar tancat a un ascensor de Nova York durant 40 hores. Això va passar el 1999.
Lu curiós del tema és que la càmera de seguretat de l'ascensor va grabar les 40 hores d'empresonament del sr. White. Heus-les aquí (en la hi):


La notícia i el vídeo han estat publicats pel New Yorker i se n'han fet ressó diversos mitjans. Hi han posat una música de piano trista que li dóna un toc tràgic. L'autor del reportatge aprofita per fer un monogràfic sobre els ascensors i de tant en tant va parlant del sr.White. Diu, per exemple, que per orinar obria la porta de l'ascensor i feia passar el raig per l'escletxa d'entre la paret i el terra de l'ascensor.
Què va ser lu primer que va demanar quan va sortir? Una cervesa.
Què va fer durant les 40 hores? Fer voltes, cridar, engegar l'alarma, parar-la quan va veure que no servia de res a part de provocar-li mal de cap, intentar sortir pel sostre i per la porta, dormir a terra i també va tenir temps de planejar la demanda que presentaria contra l'empresa d'ascensors i de seguretat (durant aquelles 40 hores van passar per la sala de càmeres vuit vigilants que no van ser capaços de veure'l).
El judici posterior va acabar amb una indemnització de la qual només se'n sap que estava formada per un número de sis xifres.
Curiosament, però, al final del reportatge el tal sr. White es pregunta si no hagués estat millor tornar a la feina l'endemà i no pas presentar una demanda:
"Looking back on the experience now, with a peculiarly melancholic kind of bewilderment, he recognizes that he walked onto an elevator one night, with his life in one kind of shape, and emerged from it with his life in another. Still, he now sees that it wasn’t so much the elevator that changed him as his reaction to it. He has come to terms with the trauma of the experience but not with his decision to pursue a lawsuit instead of returning to work. If anything, it prolonged the entrapment. He won’t blame the elevator."
Nick Paumgarten
(New Yorker)
"Recordant l'experiència ara, amb una estranya sensació de desconcert melanconiós, reconeix que una nit va entrar en un ascensor amb un vida i en va sortir amb una altra. Ara s'adona que no va ser tant l'ascensor que el va canviar com la seva reacció a l'experiència. Ha superat el trauma però no la decisió de presentar un plet en comptes de retornar a la feina. Si cap, va perllongar l'empresonament. No en culpa l'ascensor." (traducció automàtica)