dimecres, 28 de maig de 2008

Lu que necessita TV3

Segons ha pogut comprovar tot el món i, concretament, el Departament de Mitjans Audiovisuals Públics (DMAP) d'aquest (putu)blog(demerda), els directius de l'ens català de televisió pública, és a dir, de TV3, no van gaire ben encaminats, vamus, que pixen uns quants quilòmetres fora de test.
Això ve a qüentu de lu que va dir la sra Rosa Cullell (directora de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)) al Parlament de Catalunya divendres de la setmana passada (23-05-08): lu que necessita TV3 per recuperar l'audiència perduda són més continguts d' "entreteniment i esport".

Fenumenal.

El servei d'obtenció de declaracions d'aquest (putu)blog(demerda) no ha pogut saber què n'opina d'això la flamant nova directora de TV3, la supermegahiperquetdefequescomunicadora Mònica Terribas, però per si de cas, la DMAP ofereix ara i aquí, desinteressadament, una relació de lu que realment necessita TV3 i també de lu que no necessita:

LU QUE HI SOBRA
-El que fins ara era director i exdirector de programes, en Francesc Escribano (per ser el creador de coses execrables com Vides privades, Veterinaris i, per extensió, per portar una línia de televisió càndida i carrinclona).
-Que jubilin d'una (puta)vegada la veu en off que anuncia les coses de TV3 (per anunciar merdes amb arguments encara més merdes)
-L'Espartac Peran, per teatralitzar i tractar l'audiència de subnormals.
-En Xavi Coral, per tractar l'audiència de nens petits i fer uns telenotícies insulsos car intenti dissimular-ho cridant i sobreactuant.
-En Lluís Canut, per ser un predicador d'aquesta religió que es diu futbol i per anar al Brasil a retransmetre l'últim partit d'en Romàrio.
-En Sebastià Roca, per les retransmissions de F-1 i pel baix nivell de català que posseeix (Quim Monzó dixit).


LU QUE HI FALTA
-Que en Joan Roura sigui cap de telenotícies.
-Que tornin a fer el Persones Humanes.
-Que apugin el sou als autors de l'APM. (i, concretament, als editors i als guionistes).


I no en poso més perquè tinc gana i me'n vaig a sopar.

Etiquetes de comentaris:

dimarts, 27 de maig de 2008

La millor foto de la història de les afotus




Ha sortit avui a la pàgina 50 d'El País i va ser feta per un tal Álvaro García (sembla que és d'EFE). Si encara queda un resquíssiu de justícia al món, aquest fotògrafu guanyarà el Pulitzer, el World Press Photo i el Nobel. L'Individu no vol caure en aquesta mania americana d'exagerar-ho tot i dir a cada moment que una cosa és "amazing" i "the greatest thing i've ever seen", però aquesta imatge i l'oportunisme del fotògrafu es mereixen tots els superlatius de l'univers. Hem d'estar agraïts al destí que ha permès que estiguem vius per poder-la veure. Ja seria molt bona si fos un fotomuntatge o si aparegués en alguna pel·lícula (amb un doble i un toru de goma), però que aital cosa hagi succeït en la realitat i que cada element s'hagi posat al lloc perfecte per acabar confluint en això... (la postura perfecta del cap del toru per endinyar-li la banya just al forat del cul i els braços oberts del banderiller pres per sorpresa en notar com una banya s'endinsa 15 cm en l'esfínter (tal com explica la notícia) i que surt disparat endavant)... en fi, alabat sïi Al·là i Buda i Déu Nostrusenyor i Satanàs.

*Actualització (29-05-08, 23:55h):
-Ja han començat a sorgir xists sobre l'esdeveniment, com per exemple aquests (copiats d'El club dels Pollastres Tendres):
* Ningú no pot dubtar que el 'banderillero' travessa pel seu personal 'annus horribilis'.
* Algunes fonts asseguren que 'El Ruso', avergonyit, està meditant un canvi de nom. A partir d'ara passaria a fer-se dir 'El Griego'.
* Tenint en compte que la próstata masculina es troba a 5cm de l'anus, i que la cornada que va rebre el sujetu va ser de 15cm, és molt probable que el de Granada experimentés el plaer sexual des d'un nou punt de vista. Fet que, sens dubte, donaria un nou significat al concepte "corrida".
* Si realment es considerés l'acte com a relació sexual, seria el primer ésser de la història que, tot i ser protagonista de la infidelitat, els 'cuernos' li posen.
* D'altres fons asseguren que el canvi de nom no es faria per 'El Griego', sino per 'El Japonés'.

Etiquetes de comentaris: ,

dijous, 22 de maig de 2008

El porc d'en Roger Waters

Dimarts passat va sortir un article de Jordi Soler a El País que parlava d'una interessant història que hom desconeixia: la del porc inflable dels Pink Floyd:

Resulta que Roger Waters, el ex líder de Pink Floyd, perdió su cerdo hinchable en el festival de Coachella, que se celebra en esa sonora ciudad californiana. ¿Cuál será el gentilicio para alguien que nació en Indio?, ¿indiógena? El cerdo extraviado en Coachella es el segundo que pierde, porque ya en 1976 otro de sus cerdos había soltado amarras espontáneamente. El cerdo está relleno de helio y es del tamaño de, digamos, un autocar. El cerdo original fue encargado a la empresa Goodyear-Zepellin, en Alemania, para que apareciera en la portada del álbum Animals (1977), de Pink Floyd. El concepto general de la fotografía era que el cerdo apareciera flotando arriba de la estación eléctrica de Battersea; este animal era la metáfora del opresor capitalista que aparece de manera furibunda en las canciones del álbum, o para decirlo de manera más sencilla: el cerdo era el cerdo.

Pero algo pasó el día de la foto, en aquel lejano y campanudo 1976, que el cerdo se soltó de la cuerda y se fue volando cielo arriba hasta que su dueño, Roger Waters, lo perdió de vista. Una hora más tarde, un piloto que sobrevolaba Londres para aterrizar en el aeropuerto de Heathrow vio al cerdo que volaba plácidamente junto a su ventanilla y se asustó tanto que comunicó el extraño fenómeno a la torre de control. En cuanto aterrizó le hicieron las pruebas antidopaje pertinentes y resultó que el piloto iba ciego de whisky, pero eso de ninguna forma era un obstáculo para ver lo que vio: un cerdo volador tan real y tangible como su DC-9. El cerdo voló varios kilómetros y fue a caer en los pastizales de una granja. Para evitar eso que al final pasó, Pink Floyd había contratado un francotirador, con su rifle de mira telescópica, para que abatiera al cerdo si se echaba a volar; pero el francotirador estaba distraído bebiendo ginebra con coca-cola y cuando se oyó el griterio ya no le quedaba ni pulso ni concentración para abatirlo. Treinta y dos años después, hace unos cuantos días, la historia del cerdo se repitió en Indio, California. Roger Waters lo puso a volar cuando empezó a interpretar canciones del álbum Animals y, tal como sucedió en aquel campanudo 1976, algo pasó con las cuerdas y de pronto el cerdo comenzó a irse cielo arriba. Días más tarde apareció a pedazos, en los jardines de dos casas; en uno cayó una pata y el morro, y en el otro el resto del cuerpo. Colgada de un cable de alta tensión, apareció una oreja.

Van trobar el porc de Coachella uns dies després. La gràcia de l'asuntu rau en l'instant en què un pilot d'avió va veure un porc gegant volant a 40 mil peus d'altura (Viquipèdia dixit), ja que tot plegat fa una mica de tuf a complot publicitari.

dilluns, 19 de maig de 2008

Ho haveu vist?

Aquests de l'APM són molt bons...

dimecres, 14 de maig de 2008

Naltros, els dinosaures

"(Dinosauria, We)

Born like this
Into this
As the chalk faces smile
As Mrs. Death laughs
As the elevators break
As political landscapes dissolve
As the supermarket bag boy holds a college degree
As the oily fish spit out their oily prey
As the sun is masked
We are
Born like this
Into this
Into these carefully mad wars
Into the sight of broken factory windows of emptiness
Into bars where people no longer speak to each other
Into fist fights that end as shootings and knifings
Born into this
Into hospitals which are so expensive that it’s cheaper to die
Into lawyers who charge so much it’s cheaper to plead guilty
Into a country where the jails are full and the madhouses closed
Into a place where the masses elevate fools into rich heroes
Born into this
Walking and living through this
Dying because of this
Muted because of this
Castrated
Debauched
Disinherited
Because of this
Fooled by this
Used by this
Pissed on by this
Made crazy and sick by this
Made violent
Made inhuman
By this
The heart is blackened
The fingers reach for the throat
The gun
The knife
The bomb
The fingers reach toward an unresponsive god
The fingers reach for the bottle
The pill
The powder
We are born into this sorrowful deadliness
We are born into a government 60 years in debt
That soon will be unable to even pay the interest on that debt
And the banks will burn
Money will be useless
There will be open and unpunished murder in the streets
It will be guns and roving mobs
Land will be useless
Food will become a diminishing return
Nuclear power will be taken over by the many
Explosions will continually shake the earth
Radiated robot men will stalk each other
The rich and the chosen will watch from space platforms
Dante’s Inferno will be made to look like a children’s playground
The sun will not be seen and it will always be night
Trees will die
All vegetation will die
Radiated men will eat the flesh of radiated men
The sea will be poisoned
The lakes and rivers will vanish
Rain will be the new gold
The rotting bodies of men and animals will stink in the dark wind
The last few survivors will be overtaken by new and hideous diseases
And the space platforms will be destroyed by attrition
The petering out of supplies
The natural effect of general decay
And there will be the most beautiful silence never heard
Born out of that.
The sun still hidden there
Awaiting the next chapter."

dijous, 8 de maig de 2008

Avui

Avui he estornudat mentre orinava.

dilluns, 5 de maig de 2008

magic

"So today, making another one of his mysterious exits, we say farewell to Danny, "Phantom" Dan, Federici. Father, husband, my brother, my friend, my mystery, my thorn, my rose, my keyboard player, my miracle man and lifelong member in good standing of the house rockin', pants droppin', earth shockin', hard rockin', booty shakin', love makin', heart breakin', soul cryin'... and, yes, death defyin' legendary E Street Band."
B.S., 21-04-2008


I got a coin in my palm
I can make it disappear
I got a card up my sleeve
Name it and I'll pull it out your ear
I got a rabbit in my hat
If you want to come and see
This is what will be, this is what will be

I got shackles on my wrist
Soon I'll slip 'em and be gone
Chain me in a box in the river
And I'll rise singin' this song
Trust none of what you hear
And less of what you see
This is what will be, this is what will be

I got a shiny saw blade
All I needs' a volunteer
I'll cut you in half
While you're smiling ear to ear
And the freedom that you sought's
Driftin' like a ghost amongst the trees
This is what will be, this is what will be

Now there's a fire down below
But it's comin' up here
So leave everything you know
And carry only what you fear
On the road the sun is sinkin' low
There's bodies hangin' in the trees
This is what will be, this is what will be

[
Traducció utumàtica:
Tinc una moneda a la mà
La puc fer desaparèixer,
Tinc una carta a la màniga
Digue'm quina és i te la trauré de darrera l'orella
Tinc un conill al barret
Si vols vine i mira
Això és el que passarà
Això és el que passarà

Tinc grillons al meu canell
aviat me n'hauré desfet
Encadena'm a una caixa al fins del riu
I sortiré cantant aquesta cançó
No te'n refiïs del que sents
I menys del que veus
Això és el que passarà
Això és el que passarà

Tinc una serra amb una fulla brillant
Tot el que necessito és un voluntari
Et tallaré per la meitat
Mentre somrius
I la llibertat que buscaves
Vaga com un fantasma entre els arbres
Això és el que passarà
Això és el que passarà

Ara hi ha un foc allà baix
Però ve cap aquí dalt
Per tant abandona tot allò que saps
I emporta't només allò que et fa por
El sol s'està ponent a la carretera
Hi ha ha cossos penjats als arbres
Això és el que passarà
Això és el que
passarà]

diumenge, 4 de maig de 2008

Qui són la Mireia Galindo

Ahir es va fer púbic, ai públic, el nom dels creadors de la Mireia Galindo, el mític blog eròticofestiupolític. Els noms, les fotos, el número del DNI i de la targeta de crèdit dels dos creadors es poden veure al blog de la MireiaGalindo, un matimoni de Benavarri que ronda la quarantena.
Ara en treuran el llibre, cosa que té mèrit considerant que fa una setmana que va ser Sant Jordi.