Puntí...

Xavier Mercader, periodista d'El Punt, signa avui aquesta crítica del concert que va fer Adrià Puntí (ara conegut com Josep Puntí) a l'Acústica de Figueres:

"Fa 2 anys Josep Puntí va renéixer de les seves cendres en un memorable concert que va oferir a l'Acústica però en aquesta edició del festival s'ha vist tot el contrari. En la seva actuació al claustre Ramon muntaner va fer miques el seu prestigi llençant les seves cançons a una tramuntana que no va bufar i les va fer caure a terra trencant-les estrepitosament.
Dijous passat quan Josep Puntí només havia cantat 2 cançons (+ ben dit, 2 esbossos sense acabar ) i va dir: "aquí s'acaba la meva feina!", mentre s'asseia a les cames de la primera noia que trobava i agafava una cervesa d'un altre espectador. El q en un principi podria semblar una broma, un truc per trencar el gel amb el públic, es va descobrir com una trista realitat durant les 2 hores següents, en què va fer de tot menys cantar una cançó sencera. Va tocar el piano, va despertar els fantasmes de bob dylan, tom waits, i l'ànec donald; va explicar acudits que només ell podia entendre, va parlar pel seu mòbil, va insultar el públic i va reclamar aplaudiments i ovacions per cançons trencades que naixien però no creixien, cançons que es perdien en una jam descoordinada i imprevisible. Acompanyat per un grup de músics arraplegats dels carrers de Cadaqués, josep puntí va intentar fer sonar cançons com ara el bulevard dels xiprers, jeu, ull per ull, de muda en muda. Però en el seu estat era impossible, les petites espurnes de genialitat que sorgien es veien immediatament sepultades per un ego sense mesura, q en Puntí crepuscular eclipsat per la seva pròpia llegenda. El públic va aguantar amb més o menys paciència, però al cap de 2 hores de perfomance i anades i vingudes , josep punti va abandonar l'escenari en silenci sense cap aplaudiment mentre l'organització s'encarregava de tornar els diners a qui ho reclamava."*

Buff...

*Transcripció by la meva germana.