Esferificació

First Fish: [in tank] Oh shit! It's Mr Creosote.|Maitre D: Ah good afternoon, sir, and how are we today?|Mr Creosote: Better...|Maitre D: Better?|Mr Creosote: Better get a bucket, I'm going to throw up.|Maitre D: Gaston! A bucket for monsieur!|Maitre D: Merci Gaston.|Mr Creosote: I haven't finished!|Maitre D: Oh! Pardon! Gaston!... A thousand pardons monsieur. [Puts the bucket back.]|Maitre D: Now this afternoon we monsieur's favourite - the jugged hare. The hare is *very* high, and the sauce is very rich with truffles, anchovies, Grand Marnier, bacon and cream.|Maitre D: Thank you, Gaston.|Mr Creosote: There's still more.|Maitre D: Allow me! A new bucket for monsieur. And the cleaning woman. And maintenant, would monsieur care for an aperitif? Or would you prefer to order straight away? Today for appetizers... er... excuse me... moules marinieres, pate de foie gras, beluga caviar, eggs Benedictine, tart de poireaux - that's leek tart - frogs' legs amandine or oeufs de caille Richard Shepherd - c'est a dire,little quails' eggs on a bed of pureed mushrooms, it's very delicate, very subtle...|Mr Creosote: I'll have the lot.|Maitre D: A wise choice, monsieur! And now, how would you like it served? All mixed up in a bucket?|Mr Creosote: Yes. With the eggs on top.|Maitre D: But of course, avec les oeufs frites.|Mr Creosote: And don't skimp on the pate.|Maitre D: Oh monsieur I can assure you, just because it is mixed up with all the other things we would not dream of giving you less than the full amount. In fact I will personally make sure you have a *double* helping. Maintenant quelque chose a boire - something to drink, monsieur?|Mr Creosote: Yeah, six bottles of Chateau Latour '45 and a double Jeroboam of champagne.|Maitre D: Bon, and the usual brown ales...?|Mr Creosote: Yeah... No wait a minute... I think I can only manage six crates today.|Maitre D: Tut tut tut! I hope monsieur was not overdoing it last night...?|Mr Creosote: Shut up!|Maitre D: D'accord. Ah the new bucket and the cleaning woman.|Maitre D: Monsieur, is there something wrong with the food?|Guest: No. The food was... excellent...|Maitre D: Perhaps you are not happy with the service?|Guest: Er no... no... no complaints.|Guest's Wife: It's just we have to go - um - I'm having rather a heavy period.|Guest: And... we... have a train to catch.|Guest's Wife: [as if covering for her previous gaffe] Oh! Yes! Yes... of course! We have a train to catch... and I don't want to start bleeding over the seats.|Guest: Perhaps we should ne going...|Maitre D: Very well, monsieur. Thank you so much, so nice to see you and I hope very much we will see you again very soon. Au revoir, monsieur.|Maitre D: ... Oh dear... I've trodden in monsieur's bucket. Another bucket for monsieur...and perhaps a hose...|Companion: Oh Max, really!|Maitre D: And finally, monsieur, a wafer-thin mint.|Mr Creosote: No.|Maitre D: Oh sir! It's only a tiny little thin one.|Mr Creosote: No. Fuck off - I'm full... [Belches]|Maitre D: Oh sir... it's only *wafer* thin.|Mr Creosote: Look - I couldn't eat another thing. I'm absolutely stuffed. Bugger off.|Maitre D: Oh sir, just... just *one*...|Mr Creosote: Oh all right. Just one.|Maitre D: Just the one, sir... voila... bon appetit...||Maitre D: Thank you, sir, and now the check.|[Some time later.]|Maitre D: You know, Maria, I sometimes wonder whether we'll ever discover the meaning of it all working in a place like this.|Maria: [shrugs] Oh, I've worked in worse places... philosophically speaking.|Maitre D: Really, Maria?|Maria: Yes... I used to work in the Academie Francaise. But it didn't do me any good at all... And I once worked in the library in the Prado in Madrid, But it didn't teach me nothing, I recall... And the Library of Congress, you'd have thought would hold some key...But it didn't. And neither did the Bodleian Library. In the British Museum I hoped to find some clue, I worked there from 9 till 6 - read every volume through, But it didn't teach me nothing about Life's mystery...I just kept getting older, and it got more difficult to see. Until eventually me eyes went and me arthritis got bad, And so now I'm cleaning up in here - but I can't really be sad, Cause you see I feel that Life's a game You sometimes win or lose, And though I may be down right now At least I don't work for Jews...| Maitre D: I'm so sorry... I had no idea we had a racist working here... I apologise... most sincerely... I mean... where are you going - I can explain... oh, quel dommage...||
*Iutup localitzat a Can Xmiquel

Xarxa de (putus)blogs(demerda)

El sastre del xòfer del notari de l’Individu declara inaugurada la “xarxa de (putus)blogs(demerda)”.
És una xarxa sense fonaments.
Els dos fonaments són:
estar en contra de l’invent dels blogs
i
estar en contra de qualsevol xarxa o associació.

el gat pentina

“Quan era jove em passava les vacances caminant. En un dia podia arribar a fer quaranta quilòmetres a peu, i quan es feia fosc no necessitava res per combatre l’avorriment, ja que m’acontentava de sobres amb el plaer de seure.
Però la vida moderna no es pot regir per aquests hàbits tan esgotadors. Una gran part de les feines són sedentàries i les que són físiques només requereixen l’ús d’uns quants músculs especialitzats. Quan les multituds es reuneixen a Trafalgar Square per aplaudir i celebrar l’anunci que ha fet el govern d’enviar-los a la guerra a matar-se... De ben segur que no ho farien si aquell dia haguessin caminat quaranta quilòmetres.
Aquesta cura de bel·licositat és, però, impracticable, i si la raça humana ha de sobreviure (cosa que potser no és desitjable), s’hauran de trobar altres maneres per permetre una sortida innocent a l’energia física reprimida que prové de l’afany d’emocions".



"Allò perillós de l’afany d’emocions és que moltes de les seves formes són destructives. És destructiu en aquells que cauen en l’alcohol o en el joc. És destructiu quan pren la forma de violència en grup. I per sobre de tot és destructiu quan condueix a una guerra. És una necessitat tan profunda que trobarà sortides perjudicials d’aquest tipus excepte que n’hi hagi d’inofensives a prop. Són vàlvules d'escapament inofensives, per exemple, l’esport o la política sempre i quan es mantinguin en límits raonables, constitucionals. Però aquestes sortides no són suficients, ja que la forma de política més emocionant és també la més perillosa.
La vida civilitzada ha esdevingut borrega i, per mantenir-se estable, s’ha de proveir de vàlvules d'escapament innocents pels impulsos que els nostres avantpassats remots saciaven caçant. A Austràlia, on hi ha poques persones i molts conills, vaig veure una vegada que la gent canalitzava l’impuls primitiu amb el procediment primitiu, mitjançant l'organització de la matança de milers de conills. Però a Londres o a Nova York s’han de trobar altres maneres per sadollar l’impuls primitiu. Cada gran ciutat hauria de tenir unes cascades artificials que la gent hauria de baixar amb canoes fràgils, i també hi haurien d’haver unes piscines plenes de taurons mecànics. Tot aquell que defensés una guerra preventiva hauria de ser condemnat a passar dues hores diàries nedant contra aquests monstres mecànics.”
B.R., 1950.

Sue

"Per guardar-nos de la llei,
li direm només Carola
(o, en tot cas, "la noia aquella
que li agrada ensumar cola").
I si ho dic tan convençut
com el mestre la lliçó,
és perquè quan ella es moca...
se li enganxa el mocador."
T.B., 1997.

ignorance, fear, death

Hi haurà una vegada, al 2008, unes eleccions als EUA. La Hillary, en Jeb, l'Esvàrzenaguer, en Juliani o l'Obama faran un gran concurs i guanyarà el més tonto.
Els motors ja s'estan escalfant, les neveres encara refreden i sonen els tambors de guerra.
Els senyors ambiciosos es posen nerviosos, els portaavions van fent via i les bombes atòmiques, les eternes oblidades i discriminades, comencen a ser eufemitzades.
I passarà el que ha de passar, ja ho van dir C.D., B.R. i G.O..
Tot es repeteix com l'all i d'alguna cosa s'ha de finar.
El que està escrit no es pot canviar.

Arfúrcies

"The Great Beyond" by REM

"I'm breaking through
I'm bending spoons
I'm keeping flowers in full bloom
I'm looking for answers from the great beyond"
M.S., 1999.


"Una cullera és un estri que s'empra en menjar, per dur-se els líquids del plat a la boca. La part que sosté el líquid té forma còncava i vé enganxada al mànec pel que s'agafa."

"Arbúcies és un municipi de la comarca de la Selva."

xx club

Neil Young My my, hey hey

u

la cosa va de carrers

L'estudiant en pràctiques del perruquer caní del gos de la secretària de L'Individu declara en nom d'aquest que en un interessant article del vilaweb s'explica una peculiar relació de carrers curiosos de la Wikipèdia. Un altre dia algú altre de l'staff de L'Individu ja explicarà quan d'infinitament positiu que n'és l'invent de la Wikipèdia, però avui l'estudiant en pràctiques del perruquer caní del gos de la secretària de L'Individu es dedicarà a parlar de carrers, és a dir, de lu que hi ha a les ciutats entre els espais que deixen entre ells els blocs de pisos.

Resulta que el carrer amb el nom més llarg del món és aquest: Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch. És a una illa gal·lesa que es diu Anglesey i, tot s'ha de dir, els d'allà l'anomenen Llanfair PG, cosa que deu ajudar a estalviar temps i uns quants malentesos. Traduït al català el nom del carrer seria així: "Església de Santa Maria del Clot de l'Avellaner, Ran del Remolí i de la Capella de Sant Tisili de la Balma Roja", de manera que si afegim un "mecagum" a davant del nom tindrem el segon renec més llarg del món (el primer continua sent un que l'estudiant bla bla bla ara mateix no se'n recorda (ja farà memòria i l'escriurà un altre dia)).
El carrer més empinat (cosa que, com diria en Matías, s'esdevé quan veu una carrera despullada) del món és a Nova Zelanda i té un pendent del 35%.
A Àustria hi ha un poble, que no un carrer, que es diu Fucking; segons sembla cada any roben manta vegades el rètol que hi ha a la carretera quan hi arribes.
Finalment, l'estudiant en pràctiques ha decidit excedir-se en les seves obligacions i sota la seva responsabilitat farà dos afegitons a la llista. A Andorra la Vella hi ha un carrer que es diu "El cap del carrer" (per qui no hi trobi gràcia->*)

i a Girona hi ha la plaça més petita del món, la plaça del Raïm. L'estudiant en pràctiques intentarà afegir-ne la foto ulteriorment.