Calistan (yippy-ay-I-don’t know)

Calistan by FRANK BLACK

tot cau pel seu propi pes

El ladrillo amplía la lista de españoles entre los más ricos del mundo. Aunque el negocio de la ropa de Inditex se lleva el primer puesto entre los ricos más ricos de España (y ocupa el puesto octavo a nivel mundial con 24.000 millones de dólares) son los negocios de la construcción e inmobiliarios los que han forjado a los millonarios españoles: Rafael del Pino (Ferrovial); Enrique Bañuelos (ASTROC); las hermanas Koplowitz (FCC); Luis Portillo (Zenith); Manuel Jové (Fadesa); Juan Abelló, Luis del Rivero, José Manuel Loureada"
C.D., 9-III-2007

"Astroc se hunde en Bolsa al caer un 42% y dice "desconocer" los motivos. El presidente del grupo inmobiliario, Enrique Bañuelos, ha explicado hoy, que "no tiene conocimiento de ninguna información relevante" que pueda afectarles."
E.P., 18-04-2007

X'll mark the place

notícia sobre els Coen

El becari del logopeda del nunci oficial d'aquest (putu)blog(demerda) anuncia que ha vist en un lloc la següent nova:

Els germans Coen començaran a rodar una nova pel·lícula: Burn After Reading. Els actors principals seran Brad Pitt i George Clooney.
Abans, però, es podrà veure No Country for Old Men, un western (una peli de vaquerus) protagonitzada per Tommy Lee Jones, Woody Harrelson i Javier Bardem; s'estrenarà a Cannes (16 de maig).

Seven Nine

L'orador doctorat en frases superlatives assessor dels posts radicals i fonamentalistes d'aquest (putu)blog(demerda) puja a la tarima i diu:

"Heus aquí Saturnine, la millor cançó de la història"

El miserable

Bobby vs La Pota Terrorista

MAAAD DOG
Uploaded by farawayman

Rontokbro

Per què el copyright no mola gens (i, encara més, és una merda)?

1.2.1 Les lleis de copyright són absurdes per naturalesa. “Propietat intel·lectual” és un concepte tan ridícul com el de “pecat de pensament”. Ambdós estan destinats a formar part d’una època passada, són com l’australopithechus.
Els que defensen el copyright per a un mateix (un artista) estant caient en un acte d’autocobdícia, d’egocentrisme i, en el millor dels casos, de debilitat. Els que el defensen per als altres en realitat són els únics lladres d’aquesta història, ja que s’apropien del rendiment d’una creació aliena i al mateix temps pretenen prohibir-ne’n l’ús lliure aliè.

(Canviant una mica de tema però no tant:)
Els arguments dels usurers (ogres, capitalistes i persones dolentes en general) en contra de les coses de franc són curiosos: diuen que desmotiven la creativitat; així ho defensen, per exemple, les multinacionals farmacèutiques o l’SGAE. És admirable que aquestes empreses s’interessin pel bé comú i pel proïsme, però tothom és lliure de decidir la millor manera de gastar el seu temps. És a dir, si, per exemple, hom se sent més realitzat dedicant el seu temps a l’especulació immobiliària o a l’enginyeria financera que no pas a la creació musical, és lliure d’optar per la primera opció. És a dir a l’és a dir d’abans: Si el que vol hom és fer diners, que es dediqui a l’especulació immobiliària o a l’enginyeria financera i no a la creació musical.
És igualment admirable la filantropia que demostren les multinacionals d’altre àmbit quan afirmen que gràcies a les llavors transgèniques s’erradicarà la fam al món. Aquest és un argument, però, que el temps ha demostrat fals, igual que tot allò de “les bombes de destrucció massiva” o allò de “la vida és una vall de llàgrimes i que la terra és plana”.
És curiós també la insistència que els senyors cobdiciosos i les persones dolentes en general tenen en buscar rendiment econòmic a internet. La xarxa i tot això internàutic va néixer sense ells i continua evolucionant sense ells.
Tots els refranys són una merda, feta la llei feta la trampa.