qué tu por aquí

"Se llama Pastora Mira, es colombiana y un día recogió en la calle a un joven de 17 años gravemente herido en una pierna. No le hizo preguntas y se lo llevó a su casa. Le curó, le dejó dormir y le preparó el desayuno. Al abrir los ojos, el joven le preguntó: "¿Qué hacen ahí las fotos de ése que matamos anteayer?". Pastora contestó: "Ésta es su casa, yo soy su madre y la cama en la que duermes es la suya"."
N.T., 24-I-2008

"No hi ha res que alleugeri el dolor com el tacte humà"

"Yo hablaba en monólogo y él se quedaba dormido, como un bebé. Luego se despertaba con dolores y molestias, y yo exprimía unas uvas y le daba un vaso de zumo, o un poco de leche de cabra, que, por desgracia, no conseguía retener. Una vez se despertó, me dijo que le dolían los pies y me pidió que se los masajeara. Yo lo intenté, le acaricié suavemente, y entonces dijo las últimas palabras, las últimas dirigidas a mí y, que yo sepa, a cualquier otra persona. Cuando sintió que le tocaba dijo, con una voz de una suavidad terrible: 'No hay nada que alivie el dolor como el tacto humano'"
J.C., 27-1-08

No panic

Avís: Aquests vídeos poden ferir la sensibilitat:






La història és aquesta: un ésser humà, pressumptament nord-americà i de nom Davey, durant el 2006 es va dedicar a viatjar per Europa i a cada ciutat posava la seva càmara grabant un lloc emblemàtic de fons i entremig es posava a ballar escoltant la música amb el seu iPod (no podia ser d'altra manera).
Després ho va penjar a internet, per tal de passar a la posteritat.

molt bé

"Divinitat, tu pots veure des de dalt el fons de la meva ànima; tu saps que estic ple d'amor i desitjós de fer el bé. Homes, si algun dia llegiu això, penseu que no heu estat justos amb mi, i que malgrat tots els obstacles de la natura, estimo la humanitat i he fet el possible per arribar a l'alçada dels artistes i de les persones dignes. I a vosaltres, germans Karl i Johann, us desitjo que la vostra vida sigui millor que la meva. Aconselleu la virtut als vostres fills, doncs és aquesta i no els diners allò que dóna la felicitat; i ho dic per experiència, ja que és ella qui m'ha sostingut en la misèria i a qui dec, juntament amb el meu art, el no haver posat fi als meus dies suïcidant-me"
L.v.B., 6-X-1802

Una desferra humana

Diuen als diaris i a les teles que un tal Valentino es retira.
És el tiu aquest de la afotu, es veu que es dedicava al negoci de la moda. Té 75 anys.
Que trist, tants anys dedicats a la moda i no ha après cap lliçó sobre l'ineluctable i irrellevant fungibilitat de la roba i de la carn.


Pobre miserable.
Evidentment, una vida tan buida i trista havia de rebre de comiat un gran aplaudiment.

Divagació intranscendent sobre el consum musical

L'altre dia, les neurones encarregades dels pensaments nostàlgics, arran d'un article dominical, pensaven el perquè en època juvenil hom és tan receptiu als estímuls musicals. Vamus, que almenys en el cas d'Hom, l'índex de consum i aprehensió musical va arribar al cim més alt en l' edat dita juvenívola, i en canvi ara, en la senectut, no sap lo perquè o per manca de què, si de circumstància o de necessitat, però el consum i digestió musical és dràsticament (és a dir, molt) inferior.

PS: També és possible que Hom estigui fent d'un fet puntual i personal, un de general i universal. Error per altra banda, molt típic del seu gènere (animal).

Que n'aprenguin (de conduir)!

"Laporta saca a su chófer a gritos del volante para ponerse él"

"El presidente del FC Barcelona, Joan Laporta, ha sido ya protagonista de algunos incidentes de este tipo. El último se produjo el pasado lunes en plena plaza Francesc Macià y ante numerosos testigos. Con el semáforo en rojo, Laporta salió de la parte trasera de su automóvil, una gran berlina, gritando y dando un sonoro portazo. A continuación se dirigió a la puerta del conductor y, al grito de "¡fuera de aquí! ¡fuera!", conminó a su chófer a salir del puesto de conducción para ponerse él.

Cuando el semáforo se puso verde, Laporta, ya instalado al volante, arrancó con una gran aceleración ante la mirada atónita de los transeúntes."
La Vanguardia, 16-I-2007

Plataforma "El Ter, a Girona"

"L'Ajuntament de Girona reclama que es restableixi el cabal ecològic del Ter".
"(...)La moció ha estat consensuada per tots els grups, i exposa que la conca del Ter ja ha estat «solidària» durant molts anys amb les comarques barcelonines, i reclama mesures compensatòries per aportar aigua al riu".
(El Punt (D.V., 12-I-2008))

No a l'espoliació hidràulica! Ja n'hi ha prou de transvasament del Ter!
Independència per Girona!

Als xaves.... ni aigua.

iJam

A partir d'un meil col·lectiu d'en Frí:

(Més a la web de l'iJam)

És com...

"És com si un polític guanyador d'ací fera un discurs afirmant que no pot ser que la Caixa ens ho cobre tot, i per tot, començant pels peatges, o que és impresentable que Telefónica retarde per interessos propis l'extensió de la societat de la informació, a base d'usar la seua posició privilegiada de mercat sols en benefici propi. O que hi ha massa vincles entre els partits i les grans empreses, massa encreuament i massa mobilitat."
V.P., 8-I-2008

Una metàfora

"Mire, Céleste, yo quiero que, en la literatura, mi obra represente una catedral. Por ello no tiene fin. Incluso una vez construída, siempre falta adornarla con una cosa u otra: una vidriera, un capitel, una capillita con una pequeña estatua en un rincón."
M.P., s.XX.