holiday post

El nunci no oficial d'aquest (putu)blog(demerda) informa que aquest ídem estarà de vacances una setmana.

Living with War, by Neil Young

Ορφεύς - Ευρυδίκη (II)

ANDRÉ & DORINE

Horror Vacui (II)

spelusnant

Certament

Lu que volia dir en realitat era "de una (puta)vez".

Covers

Un cover és quan (sic) algú imita una cançó, generalment famosa. El YouTube n'està ple. Són vídeos totalments repugnants i execrables, com per exemple aquest (que no canten ni toquen cap instrument tal com passa normalment, es limiten a fer un playback), que ha estat vist ni més ni menys que per 16.849.345 persones humanes (un colló).
Hi ha una excepció a aquesta menstruació, i és un home que es diu Phil i no sé què més que es dedica a imitar un dels millors bateries del món (Jimmy Chamberlin dels Smashing Pumpkins, proclamo). El subjecte aquest posa play a una cançó i es posa a tocar a sobre, perquè així es pùgui comparar si ho fa igual o no. Per fer-ho més difícil, ha triat cançons interpretades en directe, perquè acostumen a ser versions més ràpides que les oficials d'estudi, més fàcils d'imitar. Heus-lo aquí en una de les peces més difícils, Geek USA(sembla càmera ràpida, però no):

Merder a can El País

Uuui, sembla que l'editorial que el passat dia 10 va publicar El País porta cua i ha provocat un cisma entre la redacció, sens (sic) dubte un niu de progres(demerda). En aquell editorial, titulat subtilment "Caudillo Guevara", s'hi deia que el Che era un "terrorista" i un "assassí" entre altres coses, i en fi, sembla que els treballadors d'aquest mitjà tenen un Estatut (aprovat pel Tribunal Constitucional) que inclou aquest apartat:

"III. Del cambio de la línea de la publicación y de la cláusula de conciencia.

Art. 7. Cuando dos tercios de la redacción consideren que una posición editorial de El País vulnera su dignidad o su imagen profesional, podrán exponer a través del periódico, en el plazo más breve posible, su opinión discrepante."

No sé quanta gent hi ha a aquella redacció, però segons un post d'Escolar, han firmat en contra de l'editorial "uns 230" redactors/es, i ara algun dia sortirà un text discrepant. Serà curiós veure quan, com i a quina pàgina es publica.

La història d'aquest culebrón l'he tret-copiat del blog del director de Púbico, ai, Público. Un diari que, a més de no tenir anuncis de senyores prostitutes, tampoc té editorial. Tot i això, es podria dir que el blog Escolar funciona una mica d'editorial de Público, amb la diferència que no és anònim. Històricament es diu que un editorial representa l'opinió de la publicació en qüestió, però tal cosa és una fal·làcia, ja que les publicacions no tenen cervell ni consciència (estan fetes de paper o de bytes (ens no orgànics)). Algú pot objectar que les redaccions sí tenen cervell, però tampoc, ja que en tot cas tenen cervells i consciències, i si haguéssin de fer un editorial comú mai es posarien d'acord i acabarien a hòsties, com ha estat el cas d'ara. Per tant, si els directors volen fer articles d'opinió, que en facin i els firmin, però que no s'amaguin redere aquest invent hipòcrita anomenat editorial en masculí.
I dit això, llarga vida als blocs anònims!

PS: Un altre dia tocarà insultar a "Público", perquè si no aquest (putu)blog(demerda) semblarà un (putu)anunci-de-Público(demerda).

El famós discurs d'en Monzó

Per fi algú l'ha penjat al YouTube (en dos parts):

El director d'El País és un xic reaccionari

Vicent Partal feia referència ahir (en un article en què justificava els seus anhels independentistes arran de la recepció que la collonada de Frankfurt ha tingut entre els mitjans de la resta de l'estat Espanyol) a un editorial d'El País d'ahir sobre el tema frankfurtià. Hi deia:
"L'èxit de la cultura catalana a Frankfurt ha propiciat un esclat de fúria mal dissimulada en molts ambients intel·lectuals espanyols, el darrer dels quals un editorial, impagable de tan paranoic i ridícul que era, publicat ahir pel diari 'El País'".
L'he anat a buscar (el del diumenge 14 d'octubre de 2007) i aquest és l'últim paràgraf de l'editorial en qüestió, titulat Catalanes en Francfort:
"Un síntoma de la situación creada es que Quim Monzó, un escritor en catalán que escribe artículos en castellano, se haya refugiado en la ficción para su discurso inaugural. Al final, ésa es la mejor representación de la cultura catalana, al retomar implícitamente los conmovedores versos de Espriu, tan oportunos en estos días, en los que se constata la posibilidad de expresar un solo amor en diversas lenguas".

Fa una setmana El País va publicar un article sobre Frankfurt titulat "El director de la Feria de Francfort lamenta la ausencia de autores catalanes en castellano" i subtitulat "Juergen Boos ha señalado que la ausencia se explica por "el nacionalismo y la vanidad".
Si et prenies la molèstia de llegir la notícia, veies que havien inferit el títol i les paraules "nacionalismo y vanidad" d'aquesta declaració del sr. Boos:
"En opinión de Boos, esta situación supone "un debate interesante que tiene que ver con el nacionalismo, con el regionalismo y hasta si se quiere con la vanidad de algunos autores que se consideran maltratados por no haber sido invitados con suficiente antelación"."
Déu n'hi do... L'article estava firmat com "AGENCIAS/ELPAIS.com", i uns dies més tard es va saber que el corresponsal d'agència en qüestió estava molest amb el tractament que El País havia fet de la seva peça (ho van dir a Minoria Absoluta de RAC1 i també en Quim Monzó in person va lamentar-ho en roda de premsa des de Frankfurt).

Tornant als editorials, per tothom és sabut que una editorial és una "empresa que té com a finalitat la selecció, reproducció i venda de texts generalment a través de la impremta" i que un editorial en canvi és un article no firmat que representa l'opinió oficial de la publicació ics, però se sol considerar que l'escriu el màxim responsable de la redacció, el director, en el cas d'El País, Javier Moreno.

[Per si algú no sap qui és aquest, només cal que hagi anat els últims dies a la web de El País, allà hi ha sortit fotografiat dia sí dia també (en una expressió que recorda a la de l'Artur Mas de Polònia):

Aquesta foto surt per il·lustrar un text on el tal Moreno alliçona sobre "De cómo y para qué se ejerce el periodismo". És un títol ambiciós però en realitat es limita a intentar justificar una campanya de màrketing que han dissenyat per vendre més diaris.
La gran pregunta que planteja, el sr director, és la següent: "¿Y para qué cambiar?" Com qui diu ¿Per a què canviar si som els millors? ¿Què podem millorar si ja som perfectes? Però si s'hi esforcés una mica més, veuria que no és tan difícil buscar motius per voler vendre més diaris. Que miri el gràfic dels exemplars venuts els últims mesos o anys (o des que ell va agafar la direcció del diari); o sinó que busqui l'evolució del preu de les accions de Sogecable, i potser trobarà la resposta. Qui sap, potser el que necessita el seu diari és un canvi de director.]

En fi, continuant amb la diatriba antimorena, l'altre dia es van complir 40 anys de l'assassinat del Che Guevara i, a l'editorial de torn, El País deia coses com les següents:
"[El Che Guevara] perteneció a esa siniestra saga de héroes trágicos, presente aún en los movimientos terroristas de diverso cuño, desde los nacionalistas a los yihadistas, que pretenden disimular la condición del asesino bajo la del mártir, prolongando el viejo prejuicio heredado del romanticismo".
Patapam!
Ignacio Escolar, el director de Público, el diari nou que (tot i l'indiferència aparent per part d'El País, competència directa) ha aconseguit provocar "el primer gran cambio que EL PAÍS experimenta en sus 31 años de historia" (*), va publicar un interessant post al seu blog en què reproduïa aquest editorial citat al costat d'un altre de deu anys enrerre. Un exercici de comparació realment espelusnant.
Aiiii, si en Vázquez Montalbán o l'Haro Tecglen aixequéssin el cap...

[un altre dia tocarà insultar Público, perquè si no això semblarà un blog-anunci]

Nou discu de Radiohead

Aquell que s'ha fet famós perquè el reparteixen des de la seva web al preu que a hom li abelleixi pagar, lu qual és una paradoxa capitalista interessant (In Rainbows). On és la llei de l'oferta i la demanda aquí? Davant de la segura distribució gratuïta internàutica del discu per part dels fans, els Radiohead s'han inventat aquesta estratègia. A veure què passa.
Però bé, això no treu que els Radiohead hagin estat insultats sobradament en aquest (putu)blog(demerda), i ara, amb l'avinentesa d'un discu nou, és hora de tornar-hi: "Esnobs! Decadents!"
Evidentment que no cal posar cap cançó seva, però com que és de franc, aquí sota hi ha la cançó que han triat els tastadors musicals d'aquest (putu)blog(demerda) com la millor del l' In Rainbows. Primer hi ha la versió normal, la d'estudi, i a sota un directe del maig passat gravat per un tal thesparkthatbled qui, davant del dilema entre l'estabilitat d'imatge i el gaudi del concert, va decantar-se (encertadament) per això segon:

Jigsaw falling into place(lletra)

Premis

El monologuista sord i radical de L'Individu vol opinar sobre el Premi Nobel a l'Al Gore:

"No sé si heu vist el documental, però és un trunyu efectista. Jo no l'he vist, però no sóc pas d'aquells que per opinar de les coses o les persones les han d'haver vist o escoltat o llegit o conegut. Jo sóc com el de la web TheBestPageInTheUniverse.com, una mica intransigent. Qui diu intransigent diu extremista, i qui diu extremista diu feixista, però cony, de què serveix donar un premi a l'Al Gore? Hi ha dos tipus de premis: 1)els que es donen per donar reconeixement a algú i 2)els que es donen a algú reconegut perquè doni reconeixement al premi (és a dir, per fer publicitat de l'empresa-entitat que s'ha inventat el premi). En podriem dir premis i antipremis. En principi, i segons el diccionari, premi-premi només ho són els del primer grup. Però en fi, només cal fer un cop d'ull als premis que es donen per veure que la gran majoria són antipremis. Formen part d'un circ d'hipocresia i de gent que riu i que disfruta anant a sopars de lliurament de premis ensenyant l'escot i fumant baixant la cella tot fent cara d'interessant. L'exemple paradigmàtic d'aquest segon premi són els Oscars de Hollywood, o també els Príncipe de Asturias. Els últims anys han donat el Príncipe de Asturias a gent tan humil i desconeguda com Michael Schumacher, Bill Gates, Bob Dylan, l'Alonso,...
Entre els guardonats també hi ha Doris Lessing i Al Gore, que curiosament acaben de rebre el premi Nobel, un premi que tot i la pompositat manté certa autenticitat (que és el que aporta credibilitat) i de tant en tant premien a gent desconeguda. Però que hagin premiat a dos que ja tenien el Príncipe de Asturias... No és pas gaire bona senyal, és una relliscada, encara que no tant heavy com la que van fer quan van premiar en Kissinger..."

I fins aquí el monòleg del monologuista sord i radical de L'Individu.

Degenerats

Un concert és un esdeveniment que -si s'analitza amb seriositat- és realment curiós.
Què fa tota aquesta gent apretada, saltant i cridant?

Campanya de solidaritat

El missioner en pràctiques d'aquest (putu)bloc(delscollons) ha emprès una iniciativa solidària per ajudar als científics de la UB Juan Manuel Toro, Josep B. Trobalon i Núria Sebastián-Gallés, que durant uns quants dies han aparegut a milers de mitjans de comunicació d'arreu del món per haver investigat i conclòs empíricament que LES RATES NO DIFERENCIEN EL JAPONÈS DE L'HOLANDÈS PARLATS DEL REVÉS, fita que els ha suposat guanyar l'IN Nobel en la categoria de Lingüística.
El missioner en pràctiques agrairà ajudes econòmiques per tal de sufragar les operacions de cirurgia plàstica que necessitaran els esmentats científics per començar una nova vida, en un altre lloc.

(I un altre descobriment oficial: empassar-se espases irrita l'esòfag!)

"Querer comprender" (sic)

(El País 27-09-07)

Un que baixa de l'hort

"Al fin y al cabo, en biología tratamos de responder a una única pregunta: ¿qué son los seres humanos? No nos importa saber qué es la Drosophila o el mono, sino qué somos nosotros. Mucha gente en la calle cree saberlo, pero nosotros, los científicos, aún no sabemos qué son los seres humanos.

Se lo explico: cuando usted y yo hablamos, no nos vamos a pegar o a disparar, porque tenemos en común un entendimiento y un comportamiento, así es como está construido nuestro cerebro. Pero si usted se convierte en el presidente de los EEUU, de repente empieza a enviar tropas armadas a países pobres, y mata a un montón de gente inocente.

¿Y por qué? No entendemos qué le ocurre al cerebro del presidente Bush, o a los de sus seguidores. Casi la mitad de los americanos apoyan esta política. ¿Qué es lo que ocurre? Si hablas con ellos de tú a tú, pueden ser personas muy amables, pero piensan que es una buena idea matar a toda esa gente. Esto nos dice que no entendemos cómo funciona el cerebro humano. Tenemos esas tremendas contradicciones."->(S.T.)

Sense corbates

Aquesta és la foto dels subjectes que fan Linux (millor dit: el Kernel Linux, a partir del qual sorgeixen les diferents distribucions). Vamus, són lu oposat d'en Bill Gates (una mala persona).

Dues notícies i un mail de Ryanair

#1 Notícia:

"Fallece el fundador de Ryanair tras una larga enfermedad

DUBLIN (Reuters) - El empresario irlandés Tony Ryan, fundador de Ryanair, la mayor línea aérea de bajo coste de Europa, ha muerto a los 71 años tras sufrir una larga enfermedad, dijo su famili

Hijo de un ferroviario de Tipperary, Ryan estableció la aerolínea hace 23 años, que desde entonces ha crecido hasta transportar 50 millones de pasajeros al año.

El consejero delegado de Ryanair, Michael O'Leary, considerado por muchos el protegido de Ryan, lo describió como "uno de los irlandeses más importantes del siglo XX".

"Fue un privilegio trabajar para él y aprender de él. Echaré de menos su orientación, estímulo y amistad", dijo O'Leary, que comenzó a trabajar para Ryanair por una cuota de beneficios y atacó con la idea revolucionaria de una línea aérea sin florituras.

Ryan, que trabajó en los mostradores de la aerolínea estatal irlandesa Aer Lingus y llegó a ocupar puestos directivos, fundó su propia compañía Guinness Peat Aviation, después conocida como GPA.

El primer ministro irlandés, Bertie Ahern, describió la contribución de Ahern a la aviación como "inmensa".

Ryan amasó una fortuna personal estimada en cientos de millones de dólares."

- - - - - - - - - - - - - - - - - - -

#2 Notícia: "Els vols “gratis” de Ryanair i Vueling són publicitat enganyosa"-> LaMalla

- - - - - - - - - - - - - - - - - - -
#3 Email rebut a les 19:50h d'avui:

FREE SEAT SALE - NO TAXES NO FEES NO CHARGES*

50 ROUTES

TRAVEL NOVEMBER, DECEMBER AND JANUARY!

THIS UNBELIEVABLE OFFER IS AVAILABLE UNTIL MIDNIGHT MONDAY

BOOK NOW ON http://www.ryanair.com

****************************************************************************

From London Stansted to
Brussels Charleroi FREE
Frankfurt Hahn FREE
Glasgow Prestwick FREE
Belfast FREE

From Glasgow Prestwick to
Belfast FREE
Kaunas FREE
London Stansted FREE

From Leeds Bradford to
Shannon FREE

From Birmingham to
Shannon FREE
.
.
.
From Bratislava to
Bremen FREE
Stockholm Skavsta FREE

From Kaunas to
Glasgow Prestwick FREE

From Lodz to
Liverpool FREE

********************************************************************

Booking Period: Thurs 04 Oct 07 - midnight Mon 08 Oct 07
Travel Period: 05 Nov 07 - 31 Jan 08
Advance Purchase: 14 Days
Blockoff Days: 18 Dec 07 - 08 Jan 08 all routes
* Terms and conditions apply."