divendres, 12 d’octubre del 2007

Premis

El monologuista sord i radical de L'Individu vol opinar sobre el Premi Nobel a l'Al Gore:

"No sé si heu vist el documental, però és un trunyu efectista. Jo no l'he vist, però no sóc pas d'aquells que per opinar de les coses o les persones les han d'haver vist o escoltat o llegit o conegut. Jo sóc com el de la web TheBestPageInTheUniverse.com, una mica intransigent. Qui diu intransigent diu extremista, i qui diu extremista diu feixista, però cony, de què serveix donar un premi a l'Al Gore? Hi ha dos tipus de premis: 1)els que es donen per donar reconeixement a algú i 2)els que es donen a algú reconegut perquè doni reconeixement al premi (és a dir, per fer publicitat de l'empresa-entitat que s'ha inventat el premi). En podriem dir premis i antipremis. En principi, i segons el diccionari, premi-premi només ho són els del primer grup. Però en fi, només cal fer un cop d'ull als premis que es donen per veure que la gran majoria són antipremis. Formen part d'un circ d'hipocresia i de gent que riu i que disfruta anant a sopars de lliurament de premis ensenyant l'escot i fumant baixant la cella tot fent cara d'interessant. L'exemple paradigmàtic d'aquest segon premi són els Oscars de Hollywood, o també els Príncipe de Asturias. Els últims anys han donat el Príncipe de Asturias a gent tan humil i desconeguda com Michael Schumacher, Bill Gates, Bob Dylan, l'Alonso,...
Entre els guardonats també hi ha Doris Lessing i Al Gore, que curiosament acaben de rebre el premi Nobel, un premi que tot i la pompositat manté certa autenticitat (que és el que aporta credibilitat) i de tant en tant premien a gent desconeguda. Però que hagin premiat a dos que ja tenien el Príncipe de Asturias... No és pas gaire bona senyal, és una relliscada, encara que no tant heavy com la que van fer quan van premiar en Kissinger..."


I fins aquí el monòleg del monologuista sord i radical de L'Individu.