La meva vida secreta
Vès per on que, a poc a poc, aquest (putu)blog(demerda) es va morint. Ho certifiquen els intervals cada cop més llargs entre post i post.
La vida secreta d'en FloiT i de l'Individu ja no vol ser secreta, ve-t'ho aquí. Bé, no és que no ho vulgui, sinó que li és ben bé igual. Per tant, com deia el poeta, adéu FloiT, adéu Individu, sia'm la mort una major naixença.
L ' Individu 22:12
4 Comentaris:
O sigui que era que sí...
no sé a què es refereix, Mme.Moulin, però suposo que sí.
Doncs que, efectivament, vostè era en FloiT.
I... segur que marxa? Jo encara deixaré un temps el seu nom a la bústia comunitària, encara que li importi un pitu. En el fons, a vosté li tinc bastant afecte ...
dono una ullada al teu blog
una salutació des de Reus
Publica un comentari a l'entrada
<< Inici