exposició de fotos de Joan Colom

(a Caja Madrid - Plaça de Catalunya, Barcelona)

Fotos del Raval dels anys 1958-64, és a dir, del barri Xino /
Fotos de persones grans, nens i putes /
Fotos d'una època en què fer fotos al Raval era excepcional /
Una època en què hi havia coses per fotografiar /
En el cas de Colom: Nens / Vells / Putes - símbol del que hi ha entremig -
Una traïció /
Sense faltar a ningú, al contrari: molt digne / Però esclar, hi havia un fotògraf que s'ho mirava tot des d'una mica més amunt /
Ara aixeques el cap al Raval i et fan una foto, amb flaix /
No poden fer res més que retratar-se entre ells, miserablement /
Al Raval tothom mira des d'enlaire / A baix no hi ha ningú /

Una humil i rijkaardiana reverència cap al senyor Joan Colom /
Aquestes fotos són el fruit d'una discreció previsora /
El testimoni d'una solitud artística /
Que feia volts /
Pel Raval /
Ara fa 40 anys //

dues escenes

Dues escenes contemplades ahir setze de juny a Barcelona, que van transcòrrer impunement, cadascuna al seu moment i lloc oportú, camuflades en la vida quotidiana (que és lu que té la vida) mentre passaven altres escenes (que per no ser descrites aquí no s'han de sentir ofeses, no senyor):

1) una noia plorant al ferrocarril, en un vagó ple a vessar, sola, sense cap acompanyant. Va baixar a Sant Cagat, ai, Sant Cugat.

2) un guiri perseguint a un nen que havia tirat un petardu. Anaven fent voltes a un banc. El turista estava encès, fora de si, cridava "Fuck off, fucking asshole!" i el nen corria espantat, tal com pertoca en aquest tipus de situació.


Dues escenes impactants, certament, la primera intolerable i la segona poètica. La primera: no sé com va tenir la barra de plorar, desconsoladament.
La segona: era tendra i dolça; un turista sincer i apassionat que en un sublim exemple d'integració multicutural estava educant a un marrec català que s'havia equivocat exercint abans d'hora una tradició. Si la convenció li ho hagués permès, però, el nen hauria interromput la persecució perexplicar-li al senyor guiri el significat folklòrik i nacional (socialista) de fer explotar petites bombes al mig del carrer durant la nit més curta de l'any, i tot seguit, riure.

una vegada

"una vegada em vaig trencar una cama, va ser l'experiència més bonica de la meva vida"

K., tardor de 1923

A la recerca de la inutilitat suprema

Res.