Merder a can El País
Uuui, sembla que l'editorial que el passat dia 10 va publicar El País porta cua i ha provocat un cisma entre la redacció, sens (sic) dubte un niu de progres(demerda). En aquell editorial, titulat subtilment "Caudillo Guevara", s'hi deia que el Che era un "terrorista" i un "assassí" entre altres coses, i en fi, sembla que els treballadors d'aquest mitjà tenen un Estatut (aprovat pel Tribunal Constitucional) que inclou aquest apartat:
La història d'aquest culebrón l'he tret-copiat del blog del director de Púbico, ai, Público. Un diari que, a més de no tenir anuncis de senyores prostitutes, tampoc té editorial. Tot i això, es podria dir que el blog Escolar funciona una mica d'editorial de Público, amb la diferència que no és anònim. Històricament es diu que un editorial representa l'opinió de la publicació en qüestió, però tal cosa és una fal·làcia, ja que les publicacions no tenen cervell ni consciència (estan fetes de paper o de bytes (ens no orgànics)). Algú pot objectar que les redaccions sí tenen cervell, però tampoc, ja que en tot cas tenen cervells i consciències, i si haguéssin de fer un editorial comú mai es posarien d'acord i acabarien a hòsties, com ha estat el cas d'ara. Per tant, si els directors volen fer articles d'opinió, que en facin i els firmin, però que no s'amaguin redere aquest invent hipòcrita anomenat editorial en masculí.
I dit això, llarga vida als blocs anònims!
PS: Un altre dia tocarà insultar a "Público", perquè si no aquest (putu)blog(demerda) semblarà un (putu)anunci-de-Público(demerda).
No sé quanta gent hi ha a aquella redacció, però segons un post d'Escolar, han firmat en contra de l'editorial "uns 230" redactors/es, i ara algun dia sortirà un text discrepant. Serà curiós veure quan, com i a quina pàgina es publica."III. Del cambio de la línea de la publicación y de la cláusula de conciencia.
Art. 7. Cuando dos tercios de la redacción consideren que una posición editorial de El País vulnera su dignidad o su imagen profesional, podrán exponer a través del periódico, en el plazo más breve posible, su opinión discrepante."
La història d'aquest culebrón l'he tret-copiat del blog del director de Púbico, ai, Público. Un diari que, a més de no tenir anuncis de senyores prostitutes, tampoc té editorial. Tot i això, es podria dir que el blog Escolar funciona una mica d'editorial de Público, amb la diferència que no és anònim. Històricament es diu que un editorial representa l'opinió de la publicació en qüestió, però tal cosa és una fal·làcia, ja que les publicacions no tenen cervell ni consciència (estan fetes de paper o de bytes (ens no orgànics)). Algú pot objectar que les redaccions sí tenen cervell, però tampoc, ja que en tot cas tenen cervells i consciències, i si haguéssin de fer un editorial comú mai es posarien d'acord i acabarien a hòsties, com ha estat el cas d'ara. Per tant, si els directors volen fer articles d'opinió, que en facin i els firmin, però que no s'amaguin redere aquest invent hipòcrita anomenat editorial en masculí.
I dit això, llarga vida als blocs anònims!
PS: Un altre dia tocarà insultar a "Público", perquè si no aquest (putu)blog(demerda) semblarà un (putu)anunci-de-Público(demerda).
L ' Individu 20:38
3 Comentaris:
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Ei Joan, ja veig que et surten admiradors...
Allò era spam (demerda).
I vostè, sr. lo marc, no sé de quin "Joan" parla (potser un dels becaris que corren per aquí...?)
Publica un comentari a l'entrada
<< Inici