el gat pentina

“Quan era jove em passava les vacances caminant. En un dia podia arribar a fer quaranta quilòmetres a peu, i quan es feia fosc no necessitava res per combatre l’avorriment, ja que m’acontentava de sobres amb el plaer de seure.
Però la vida moderna no es pot regir per aquests hàbits tan esgotadors. Una gran part de les feines són sedentàries i les que són físiques només requereixen l’ús d’uns quants músculs especialitzats. Quan les multituds es reuneixen a Trafalgar Square per aplaudir i celebrar l’anunci que ha fet el govern d’enviar-los a la guerra a matar-se... De ben segur que no ho farien si aquell dia haguessin caminat quaranta quilòmetres.
Aquesta cura de bel·licositat és, però, impracticable, i si la raça humana ha de sobreviure (cosa que potser no és desitjable), s’hauran de trobar altres maneres per permetre una sortida innocent a l’energia física reprimida que prové de l’afany d’emocions".



"Allò perillós de l’afany d’emocions és que moltes de les seves formes són destructives. És destructiu en aquells que cauen en l’alcohol o en el joc. És destructiu quan pren la forma de violència en grup. I per sobre de tot és destructiu quan condueix a una guerra. És una necessitat tan profunda que trobarà sortides perjudicials d’aquest tipus excepte que n’hi hagi d’inofensives a prop. Són vàlvules d'escapament inofensives, per exemple, l’esport o la política sempre i quan es mantinguin en límits raonables, constitucionals. Però aquestes sortides no són suficients, ja que la forma de política més emocionant és també la més perillosa.
La vida civilitzada ha esdevingut borrega i, per mantenir-se estable, s’ha de proveir de vàlvules d'escapament innocents pels impulsos que els nostres avantpassats remots saciaven caçant. A Austràlia, on hi ha poques persones i molts conills, vaig veure una vegada que la gent canalitzava l’impuls primitiu amb el procediment primitiu, mitjançant l'organització de la matança de milers de conills. Però a Londres o a Nova York s’han de trobar altres maneres per sadollar l’impuls primitiu. Cada gran ciutat hauria de tenir unes cascades artificials que la gent hauria de baixar amb canoes fràgils, i també hi haurien d’haver unes piscines plenes de taurons mecànics. Tot aquell que defensés una guerra preventiva hauria de ser condemnat a passar dues hores diàries nedant contra aquests monstres mecànics.”
B.R., 1950.