descripció
Avui al cap al tard un borratxo estava dret a dalt d'un turó
(que, tot sigui dit, ja me'l conec i, sempre que el veig, pelat com és, cobert només d'una gespa que no sembla natural, em recorda la convexitat perfecte d'una xxxx xx xx xxxxxxxx panxa enlaire)
contemplant la posta de sol.
Dic que era borratxo perquè se'l veia emocionat.
També perquè tenia agafada una ampolla de vidre pel coll, a punt de caure i contenint un líquid transparent.
Estava absort; potser acabava de descobrir la poètica de les postes de sol.
Si no fos un borratxo s'hauria merescut un cop de puny a la cara, per mirar afectadament el procés diari de posta de sol.
Però era un borratxo, i tenia tot el dret a fer el que volgués.
La noia del fons no sé què hi cardava allà.
L ' Individu 0:16
5 Comentaris:
Així que el fet que un borratxo estigui absort és perquè està contemplant la poètica realitat.
I jo que pensava que si bevia era precisament per oblidar-la.
Realment, la nena del fons era prescindible. Resulta gairebé ofensiu.
en tot cas s'emborratxen per oblidar la crua realitat i veure la poètica realitat. Tu ho hauries de saber.
Em refereixo a que nosaltres els profetes quan erem petits vam caure dins d'una marmita d'absenta, i és per això que caminem pel carrer fent ballet.
I si la nena havia anat a caçar espàrrecs de marge per fer una truita? Deixaria de ser ofensiu o quedaria absolutament integrat?
em permeto avançar-me a l'individu (dels collons) i crec que em veig en condicions d'afirmar que a Abu Dhabi no s'hi fan espàrrecs als marges
tot està ple d'aquella gespa idílica que campa pels deserts britànics... vui dir aràbics
certament, però en el cas que busqués espàrrecs o tingués alguna altra intenció pragmàtica, deixaria de ser ofensiu (i repugnant).
Publica un comentari a l'entrada
<< Inici