dimarts, 15 de maig de 2007

Der Wille zur Macht



“-El món és dels estafadors i dels tramposos. Els bandarres són els que remenen les cireres. I, ¿saps per què?
(...)
-Pensa en Jacob i Esaú. ¿Te'n recordes?


-Ah, sí. Ara t’entenc.
-És una història terrible, ¿no?
-Sí, molt. Quan era petit sempre m’havia fet ballar el cap. De petit era tan moral i recte... No deia mai mentides, no robava mai, no feia mai trampes, no deia mai res dolent a ningú. I aquest Esaú era un pobre calçasses com jo. La benedició d’Isaac ha de ser per a ell, però Jacob l’hi pispa, i ni més ni menys que amb l’ajuda de la seva mare.
-I el que és pijtor, sembla que a Déu ja li estigui bé. Jacob, deshonest i traïdor, es converteix en líder dels jueus, i Esaú es queda fora, com un home oblidat, com si fos un ningú.
-La mare sempre em deia que fos bo. “Déu vol que siguis bo”, em deia, i com que encara era prou petit per creure en Déu, jo li feia cas. Llavors vaig trobar aquesta història a la Bíblia i no vaig entendre res. El dolent guanya i Déu no el castiga. No em va semblar bé. Encara no m’ho sembla ara.
-És clar que està bé. Jacob tenia l’espurna de la vida, mentre que Esaú era un encantat. Si has de triar algú perquè guiï el teu poble, segur que t’estimes més el lluitador, el que té astúcia i enginy, el que té energia per vèncer les dificultats i sortir-ne guanyador. Tries el fort i llest abans que el feble i bon jan.
-Això que dius és molt fort, *****. Si portes el teu argument una mica més enllà, de seguida em diràs que Stalin hauria de ser venerat com un gran home.
-Stalin era un criminal, un assassí psicòtic. Jo parlo de l’instint de supervivència, Tom, de les ganes de viure. M’estimo cent vegades més un bandarra espavilat que un babau pietós. Potser no sempre respecta les normes, però té empenta. I quan trobes un home amb empenta, encara queda alguna esperança al món.”
P.A., 2004