dimarts, 22 de gener de 2008

Divagació intranscendent sobre el consum musical

L'altre dia, les neurones encarregades dels pensaments nostàlgics, arran d'un article dominical, pensaven el perquè en època juvenil hom és tan receptiu als estímuls musicals. Vamus, que almenys en el cas d'Hom, l'índex de consum i aprehensió musical va arribar al cim més alt en l' edat dita juvenívola, i en canvi ara, en la senectut, no sap lo perquè o per manca de què, si de circumstància o de necessitat, però el consum i digestió musical és dràsticament (és a dir, molt) inferior.
PS: També és possible que Hom estigui fent d'un fet puntual i personal, un de general i universal. Error per altra banda, molt típic del seu gènere (animal).