Ocell de la família dels colúmbids a l'indret on es deturen habitualment els trens per admetre, deixar o transbordar passatgers i mercaderies

Dissabte passat hi havia un colom a l'estació de Gràcia. Cal recordar que l'estació de Gràcia és subterrània; recordem-ho tots plegats, doncs: l'estació de Gràcia és a sota terra.
Se'l veia tranquil, dominava el territori comprès per la via 1, la via 2, les andanes corresponents i qui sap quanta distància de la galeria infinita i fosca que s'estén cap a una banda i cap a l'altra. Quan jo el vaig veure caminava espasmòdicament fent esses o zetes buscant alguna cosa al relleu de les rajoles.
Oferia distracció a la gent. Això és molt important.
Un guàrdia de seguretat va arribar del fons i es va parar a dos metres de la rata voladora. Jo m'ho mirava des del darrere. Estava assegut amb el cap girat cap a la dreta mirant el colom, i davant seu hi havia el vigilant. El guarda va genuflexionar els colzes i es va posar les mans a la cintura. El colom no va acceptar el duel, i, en un acte ofensiu per la facilitat amb què el va executar, va alçar el vol, va travessar les vies i va aterrar a l'altra andana.

Tothom qui ho va veure va entendre el missatge.
En un bloc potser és més difícil.