diumenge, 20 de novembre de 2005

L'ala de l'alosa aureolada del blau d'or arriba al cor de la rosella abaltida damunt la plana ornada de diamants

"Com em venien aquests dibuixos, aquestes idees de quadres? Tornava al vespre al meu taller de la rue Blomet, em ficava al llit sense haver menjat res, veia coses i les anotava en uns blocs. Veia formes a les esquerdes de les parets, al sostre, sobretot al sostre... Era un taller molt pobre, però net, cada dia hi passava el drap, hi posava ordre."
M., 1967

10 Comentaris:

Blogger Agustí

era a Daalí, que el personatge d'en Miró era una nena enjogassada...

io sempre ho he trobat tot una gran collonada... però si me'n regalen un el faré subhastar a sotheby's i després us convidaré a un cafè per celebrar que no tornaré a treballar mai més.

dilluns, de novembre 21, 2005 3:24:00 p. m.  
Anonymous Anònim

efectivament, tot es una gran collonada, excepte el sr Miro

dimecres, de novembre 23, 2005 12:00:00 p. m.  
Blogger Jou el Valuos

Hola Hola Hola, esta molt be esta molt be esta molt be, i les teves amistats que tal i les teves amistats que tal i les teves amistats que tal?

Ding dong, SOC UNA PARANOIA!!!!

I les paranoies s'acaben (mentres existeixen).

M;a;r;x;o

Ens queda poca Ratafia (AGRESTA 05 made in Cassino di la Silva, byez QUI;M) i una birra verda el nom de lu kual no comensa amb h i ni acava amb n.

Salut.

dissabte, de novembre 26, 2005 3:39:00 a. m.  
Anonymous Anònim

Bona nit,

Soc la secretària de Mme. Moulin,
Si us plau, doneu records a M. FloiT de part de la Violette.

Gràcies.

dimecres, de novembre 30, 2005 9:17:00 p. m.  
Anonymous Anònim

Hola,
Sóc n'Estanislau Verdet i senzillament era per reforçar la tesi de que en sr. Miró no era/és cap collonada.

i per enllaçar-vos a un espai-web (el meu) sobre el lletgisme basicament, però com que encara no he fet la migració total (que va de ser Pau Vallvé a esdevenir completament Estanislau Verdet) al "Yamshes en Escabetx" (nom de l'espai (dels collons)) encara hi ha les restes no-lletgistes d'en pau vallvé (pintures, musica, etc)

i per finalitzar dir-li que he agregat el seu blog com a link en el meu espai si no li fa res.

Au!

dijous, de desembre 01, 2005 8:32:00 p. m.  
Blogger Agustí

prò el fet que en miró no sigui una collonada es basa, suposo, en el resultat positiu que té la contemplació de la seva (gran) obra en desvetllar el plaer del seu (de vostès) cervell...

o es pot objectivar? no és una cosa molt personal? a mi m'agrada el color blau i les torrades amb xocolata desfeta

dijous, de desembre 01, 2005 8:56:00 p. m.  
Anonymous Anònim

la subjectivitat està en el "m'agrada" o el "no m'agrada" però no en "és una collonada".

Jo hi ha molts artistes plastics o musics etc que els respecto a pesar de que no m'agradin. No em desperten res, però no gosaria dir que son una collonada, puc dir que no m'agraden.

Miró, per exemple, no agafava el pizell i començava a fer "guixots" (com alguns diuen, aquells que després diuen: "pero si esto lo podria hacer mi sobrina!" ja saps)
Cada quadre te un estudi darrera.
Un estudi sobre el pes visual, l'equilibri o no dels colors i milions de pre-projectes d'aquell quadre. Fins que al final aconseguia allò que ell volia fer.

A mes la seva obra te una coherència, uns simbols propis que serveixen per interpretar-la.

I llavors, tenint en compte que en la singularitat de cada quadre hi havia un treball al darrera molt precís i a mes a mes tot el conjunt de les obres tenen un sentit com a conjunt, afegint-hi els escrits, l'època i la politica, per molt poc que et motivin les seves obres i no et facin despertar res crec que igualment has de sentir que no es una collonada.

Senzillament no t'agrada.

Però bueno, tan se val (que començo a recordar quan estava a la facultat de belles arts i em poso malalt de la mandra que em faria ser-hi ara, jeje)

Espero haver-te servit d'ajuda si es el que demanaves.

Però bueno, en el fons l'important es ser feliç, per tant. A cagar tot i tots! jajaja

Apa!

divendres, de desembre 02, 2005 12:57:00 a. m.  
Blogger Agustí

fnomenal.

l'art contemporani em sol divertir. i no dic que de vegades no pugui impactar però per exemple en Miró hi trobo que hi ha grans ocurrències amb un cert efecte estètic (o ni això). tot se s'ha d'intuir o s'ha d'interpretar perquè tingui gràcia.

a mi lu que me fa més gràcia és pensar que l'autor se'n riu de la gent. potser no era així. tàpies no és així. se pensa que va en sèriu o en qualsevol cas és un grandíssim actor. en tot cas lu de si és una collonada o no és personal. a mi m'encanta pensar que en Miró ens està collonant d'alguna manera. i això també té molt de mèrit per mi. és sensacional. m'encanta. de debó.

al.là sigui elevat!

divendres, de desembre 02, 2005 11:27:00 a. m.  
Blogger L ' Individu

perquè en Miró no és una shit... doncs en fi, a part de perquè ho dic jo... nusé, jo personalment miro un quadre d'en miró i el trobo vigent (adjectiu interessant de ser-ne denotat, per cert). No passa lu mism amb el ghost d'en Dalí. Mires els quadres d'aquest aital xixarel·lo i fan tuf de vell. Miró tenia el do del traç. I buenu, si hom busca coses explícites, que es contenti amb els títols.
Lu de ser abstracte és un efecte secundari de no passar mai de moda, oder nein?

divendres, de desembre 09, 2005 7:13:00 p. m.  
Blogger Agustí

jo animalment prefereixo anar a caçar bolets

dilluns, de desembre 12, 2005 3:52:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Inici