Rialles de fons

Avui ha retornat el Polònia a TV3 i quina desagradable sorpresa ha tingut el canviador de canal del crític televisiu de l'Individu quan després del primer "nogensmenys" d'en Montilla-Mas ha sentit unes rialles de fons. El crític ha ordenat al canviador de canal que s'acostés a la tele per comprovar que les rialles en qüestió procedien dels altaveus, i sí, efectivament, ha fet el càlcul de decibels i ha conclòs que algun geni ha decidit posar rialles als gags del Polònia.
Fenumenal.
El crític televisiu aleshores ha començat a proferir crits i a dispersar capellans de manera aleatòria per donar a entendre que el Polònia és un programa sobrevalorat i que, buenu, les imitacions estan bé, sí, però ¿què hi fa en Soler donant voltes per allà i dient "Talleu és bona"? ¿De què serveix? ¿S'havia d'inventar un paper per sortir a la tele ell, que no sap imitar a ningú? ¿No es podien limitar a fer una successió de gags i ja està?
Després de l'atac de ràbia el crític televisiu s'ha calmat i ha recordat amb nostàlgia i llàgrimes als òrgans oculars els bells temps del Persones Humanes (*), on en Mikimoto demanava silenci a les persones del públic quan s'excedien en les seves mostres d'irrisió (en el vídeo d'aquí sota és en Quim Monzó qui ho fa).