biografia d'occident

"Otium sine litteris mors est et hominis vivi sepultura"
S. (s.III)

tu i jo

AIXÒ ÉS UN MIRALL.
TU ETS UNA FRASE
ESCRITA.

xx/xx (####)

Ocell de la família dels colúmbids a l'indret on es deturen habitualment els trens per admetre, deixar o transbordar passatgers i mercaderies

Dissabte passat hi havia un colom a l'estació de Gràcia. Cal recordar que l'estació de Gràcia és subterrània; recordem-ho tots plegats, doncs: l'estació de Gràcia és a sota terra.
Se'l veia tranquil, dominava el territori comprès per la via 1, la via 2, les andanes corresponents i qui sap quanta distància de la galeria infinita i fosca que s'estén cap a una banda i cap a l'altra. Quan jo el vaig veure caminava espasmòdicament fent esses o zetes buscant alguna cosa al relleu de les rajoles.
Oferia distracció a la gent. Això és molt important.
Un guàrdia de seguretat va arribar del fons i es va parar a dos metres de la rata voladora. Jo m'ho mirava des del darrere. Estava assegut amb el cap girat cap a la dreta mirant el colom, i davant seu hi havia el vigilant. El guarda va genuflexionar els colzes i es va posar les mans a la cintura. El colom no va acceptar el duel, i, en un acte ofensiu per la facilitat amb què el va executar, va alçar el vol, va travessar les vies i va aterrar a l'altra andana.

Tothom qui ho va veure va entendre el missatge.
En un bloc potser és més difícil.

en un banc de plaça Catalunya (bcn)

Ahir, cap a les dotze del matí, a la plaça de Catalunya, asseguda en un banc, sola, hi havia una noia embarasada que s'acariciava tendrament la panxa. Just al costat hi havia un cotxe dels mossos aparcat. No van fer absolutament res per evitar-ho.
No vaig veure cap helicòpter.