descripció
Avui al cap al tard un borratxo estava dret a dalt d'un turó
(que, tot sigui dit, ja me'l conec i, sempre que el veig, pelat com és, cobert només d'una gespa que no sembla natural, em recorda la convexitat perfecte d'una xxxx xx xx xxxxxxxx panxa enlaire)
contemplant la posta de sol.
Dic que era borratxo perquè se'l veia emocionat.
També perquè tenia agafada una ampolla de vidre pel coll, a punt de caure i contenint un líquid transparent.
Estava absort; potser acabava de descobrir la poètica de les postes de sol.
Si no fos un borratxo s'hauria merescut un cop de puny a la cara, per mirar afectadament el procés diari de posta de sol.
Però era un borratxo, i tenia tot el dret a fer el que volgués.
La noia del fons no sé què hi cardava allà.