"Mila kura si planina"

És a dir: "estimada, el meu penis és una muntanya".

Requiescat In Pace

Última foto en vida:

1985-2007
R.I.P.

PS: Foto de la seva última gesta:

Tricofàgia

[*Avís: això és un (putu)post(demerda) desagradable]

Endevina-endevinalla, què és això de la afotu?

Solució: aquí, aquí i aquí.

Fotos circulars

Fotos circulars de Sant Petersburg, fetes per MarinaAn

Contra la metaliteratura

Aquest és el discurs que va fer el sr Monzó dimarts passat al Cercle de Lectors de Barcelona. La cosa formava part d'un cicle apel·lat "La literatura en perill", organitzat per KRTU.
En Monzó va compartir la taula amb Jordi Coromines i Svetlan Todorov. (A destacar els gestos que fa el sr. Monzó just quan acaba de xerrar.)

"La escuela y la universidad deberían servir para hacernos entender que ningún libro que hable de un libro dice más que el libro en cuestión; en cambio hacen todo lo posible para que se crea lo contrario. Por una inversión de valores muy difundida, la introducción, el aparato crítico, la bibliografía hacen las veces de una cortina de humo para esconder lo que el texto tiene que decir y que sólo puede decir si se lo deja hablar sin intermediarios que pretendan saber más que él. Podemos concluir que:

8. Un clásico es una obra que suscita un incesante polvillo de discursos críticos, pero que la obra se sacude continuamente de encima"
I.C., s.XX

"Aquí violamos todos. Somos seres humanos"

Aquest parell de frases (realment curioses (en el sentit que han estat dites una després de l'altra)) les ha dites el coronel Edmond Ngarambe del FDLR rwandès, segons explica un article (titulat Miles de fístulas grado 3 en Congo) d' Ángel Expósito publicat a la pàgina 25 de La Vanguardia d'avui.

La frase ja va sortir al The Guardian anglès dilluns passat. En anglès les frases eren un pèl diferents:

"This thing of rape... I can't deny that happens. We are human beings. But it's not just us. The Mai Mai, the government soldiers who are not paid, the Rastas do the same thing. And some people sent by our enemies do it to cause anger against us"

En català seria així: "Aquí violem tots. Som éssers humans". Ara un altre cop, amb lletres més grosses:

"Aquí violem tots. Som éssers humans"

En fi, l'article és força interessant tot ell. Acaba amb el relat d'una senyora "de 40 anys atesa per Metges sense Fronteres al nord de Bunia", que diu així:

"Yo estaba en el campo con mi hijo cuando dos hombres llegaron; cada uno de ellos con un fusil. Me violaron y le dijeron a mi hijo que me lo hiciera también. Como se negó lo fusilaron allí mismo".

La foto

Això va passar diumenge 11 de novembre del 2007 al pavelló Malha Arena de Jerusalem.

El boulevard dels xiprers

12 min. 46 s.

El boig del telèfon roig

Dissabte passat, a les 12:51.16 p.m., em vaig creuar amb el boig del telèfon roig de Girona (a qui en Josep Puntí li ha dedicat una cançó). Va ser aquí:

[*imatge extreta amb Bird's Eye de http://maps.live.com/, molt interessant, però només disponible en algunes ciutats]

In a little while

"Meses antes de su disolución en 1996, a Joey le diagnosticaron un cáncer linfático. Ni el yoga, ni la vida sana, ni siquiera la sustitución del rock and roll por la especulación financiera lograron mantenerle vivo. Falleció el 19 de mayo de 2001, día de Joey Ramone, como decretó tiempo después el Congreso norteamericano. Durante sus últimas horas escuchó una vez tras otra el tema In a little while (En un ratito) de U2 y pocos meses antes había terminado con tres años de ardua grabación de un disco, Don't worry about me (No os preocupéis por mí), que se editó de manera póstuma."
X.S., 3-XI-07

Renfe

(Rebut en un email col·lectiu)

20 anys i 21 dies

"I saw Jacqueline play this at the Sydney Town Hall in about 1971. The thing I remember most was the interval. Usually, there is noise and hubbub of people chatting but there was almost an eery quiet. People were almost in a sense of shock. I have never experienced anything like it since and it still remains as the most vivid concert and gut-wrenching music I have ever heard. I still cannot hear anyone else play this without thinking of that night"
L., 2-1XI-07

Traw K Traw, un himne superb

Llegenda urbana

Missatge ridícul que es va escampant mameilísticament....

Si Google tuviera una pantalla negra, teniendo en cuenta la gran cantidad de personas que lo usan, se calcula que se ahorrarían unos 750 megavatios/hora anualmente. Como respuesta a esto, Google ha creado una versión negra, llamada Blackle, con exactamente las mismas funciones que la versión en blanco pero, obviamente, con un consumo de energía menor. Dilo por ahí y úsalo, cada poquitito cuenta, no? http://www.blackle.com/

No he fet càlculs per comprovar la veracitat d'aquests "750 megawatts/hora anualment", però això fa tuf* d'Arca de Zoé.
Per cert, quin gran cabdill auqest en Sarkozy.
(*How can you help? We encourage you to set Blackle as your home page.

sobre(contra) Dylan

Fragment extret d'un suplement cultural d'un diari, en motiu de la publicació de DYLAN:

"EN ALGÚN momento, Bob Dylan y la gente que lleva su carrera decidieron que había que ordeñar mejor a la vaca [repetició de la frase en traducció lliure al català (que sona millor): "Va arribar un dia en què Bob Dylan i la gent que dirigeix la seva carrera van decidir que calia munyir millor la vaca"]. Advirtieron que el carácter icónico del personaje no se correspondía con sus ventas. Y decidieron poner remedio aplicando las técnicas de la moderna mercadotecnia discográfica. Desde hace unos años, hemos visto con cierto asombro que recurren a todos esos trucos: los discos que se venden únicamente en ciertos establecimientos, las tiradas limitadas con temas extra, el pacto con Apple, su participación en publicidad extramusical, las remezclas a la moda."
D.A.M., 20-X-2007

A la llista de coses fetes pel sr. Zimmermann de cara a la galeria (i a la cartera i a la posteritat), s'hi podria afegir el documental-publireportatge del sobrevalorat Martin Scorsese, el concert davant del Papa i, recentment, el seu retorn al judaisme (?).
En fi, que l'home es fa vell i repapieja una mica.

L'autor d'aquest post, l'ombra en pràctiques de l'assessor del tallaungles del crític musical d'aquest (putu)blog(demerda) tampoc és ningú per donar lliçons, però el nét viatger-del-temps del censurador hippy d'aquest (putu)blog(demerda) ha fet la vista grossa perquè, vés per on, en Bob Dylan és un mestre en això de donar lliçons, com deia en Syd Barrett a Bob Dylan's Blues (Goin' to write me a song/Bout' what's right and what's wrong/Bout' god and my god and all that/Quiet while I make like a cat/Cause I'm a poet/Don't ya know it/And the wind, you can blow it/Cause I'm Mr. Dylan, the king/And I'm free as a bird on the wing). Però vamus, quin petardu de cançó la d'en Syd Barrett, ja pot dir el que vulgui que les meves orelles [*recordatori: es refereix al timpà de l'ombra en pràctiques de l'assessor del tallaungles del crític musical d'aquest (putu)blog(demerda)] prefereixen mil cops Precious Angel, tot i que tingui unes lletres surrealistes que fan pensar en un himne d'alguna secta religiosa (com la My sweet lord d'en George Harrison).
I és que, ai las!, la música és la reina de la forma.
Per cert, Precious Angel (inclosa al segon discu de la versió Deluxe de Dylan) forma part del discu Slow Train Coming (1979), àlbum unte Mark Knopfler toca la guitarra i que va ser el primer disc d'estudi que va treure després de la (primera?) crisi religiosa (la que el va portar a convertir-se al cristinanisme). Doncs aquesta cançó està inclosa a Dylan, que per cert és un altre greatest hits.

UbuntU

Ubuntu és, a més d'un concepte topeguai que forma part del vocabulari dels idiomes zulú i xosa, el nom que es va donar a una distribució GNU-Linux que té la particularitat de ser fàcil d'instal·lar i de fer servir. Fa mig mes en va sortir la setena versió, la 7.10, també anomenada Gutsy Gibbon (Gibó Valent).

Resumint, és un sistema operatiu com per exemple el Windows, però millor; aquí sota hi ha un parell d'arguments:

Preu del Windows Vista Home Premium: 325€
Preu de l'Ubuntu 7.10: 0€

Preu del paquet Office del Windows: 429€
Preu del paquet OpenOffice d'Ubtuntu: 0€

I ara una dada trivial:
El número i nom de les versions d'Ubtunu tenen el seu perquè: el número es fa amb la darrera xifra de l'any d'aparició i el número de mes separat per un punt (7.04 = 2007.abril); i la designació del nom és responsabilitat de Mark Shuttleworth, qui, des de la versió 5.10, tria un nom d'animal (o ésser) i un adjectiu graciós que comencin amb la mateixa lletra, la qual en cada versió ha de ser consecutiva seguint l'ordre de l'abecedari.

Fins ara els noms han estat aquests:

Núm. versió	Nom	Data publicació	Data fi Manteniment
4.10	Warthy Warthog Porc senglar verrugós	20.10.2004	30.04.2006
5.04	Hoary Hedghog Eriçó canós	08.04.2005	31.10.2006
5.10	Breezy Badger Teixó graciós	13.10.2005	13.04.2007
6.04 (LTS)	Dapper Drake Drac pulcre Actual versió estable LTS	01.06.2006	[1] 06/2009
6.10	Edgy Eft Tritó nerviós	26.10.2006	Durant 18 mesos
7.04	Feisty Fawn Cervatell lluitador	19.04.2007	Durant 18 mesos
7.10	Gutsy Gibbon Gibó valent Actual versió estable	18.10.2007	Durant 18 mesos
8.04 (LTS)	Hardy Heron Garsa robusta Actual versió inestable	Planificada per l'abril del 2008	Versió planificada LTS

[1] Les versions LTS (Long Term Support-Manteniment de llarga durada) es mantindran 3 anys per a les versions d'escriptori i 5 anys per a les versions de servidor.

*Font d'aquesta taula: https://wiki.ubuntu.com/JosepS%c3%a0nchez/documentaci%c3%b3/Versions_Ubuntu

miau